Ja t’he dit moltes vegades
que ets una rata d’hostal;
jo, com a ca natural,
te seguesc ses petjades.
Ses antorxes he comprades,
i anit seran cremades,
Juan, p’es teu funeral.
Jo cada dia dejun,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar,
perquè tenc s’estimat lluny.
Com va esser a sa civada
va dir: -Jo no vui segar.
A s’ordi, arestes hi ha;
es blat, és mal de taiar;
sa xeixa, dau-la’m pastada.