A mi me’n pren com la roca
que està en el camp desolat:
vent i aigo la combat
i ella no se trastoca.
Que de traces tens, Maria,
per enflocar aquest capell!
Tant si és nou com si és vei,
li fas cobrar galania.
Jo sempre n’he tengut tranc
a voler-te massa bé;
creu-me que no mudaré
que ses pedres d’es carrer
i ses teules ragin sang.