Bernat, bota d’es terrat.
Catalina, treu sa carabina.
Ramon, compta quants són.
Guiem, treu sa barra i prem.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
54
III
Es diu “es Cuento d’Es Mustir Vei”. És tan llarg com nins hi ha que juguen. Van
anomenant-los i hi afegeixen cosa que consoni amb el nom.
Guarda’t de ca qui no lladra,
que és un animal traidor:
mossega a traïció;
com veu sa seva, fa tala.
-Adiós, flor d'hermosura,
abraçada amb l'interés.
Ja no mos veurem mai més
en no esser a la sepultura.
Déu te do tanta ventura
com desig per mi mateix.
-Ja no vaig per l'interés;
ja n'estic desenganada.
Me convé estar casada
amb so que m'estima més.
M’has fet perdre s’alegria
i tots es devertiments.
Quan jo pens en aquell temps
que de sa nit feia dia!