Bernat, bota d’es terrat.
Catalina, treu sa carabina.
Ramon, compta quants són.
Guiem, treu sa barra i prem.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
54
III
Es diu “es Cuento d’Es Mustir Vei”. És tan llarg com nins hi ha que juguen. Van
anomenant-los i hi afegeixen cosa que consoni amb el nom.
Si fosses dit “aigo va”,
jo em seria decantada,
i no m’hauria banyada
d’aigo de vostro mainà.
Pístola, pístola, de la romana.
Cabra coixa no viu sana.
Merdà sull no porta banyes.
La cabra està en el pujol,
just a dalt del planiol.
-Cabra, cabra, vine aquí,
jugarem a la guyeta.
-No, no. Jo no vui venir
perque tu me menjaràs.
-No. Jo no puc menjar carn
ni en divendres, ni en dijous.
En Tià d’es Bous
me deu cent i vint sous
i una mula rotja.
Venia de Son Servera
i som passat per aquí.
¿Què va que no sabeu dir
“un brot de remerolí
amb un de remerolera”?