Altres cançons relacionades
Si jo em veia a ser casada
amb lo teu cos, Bartomeu,
ja podria dir que Déu
la glòri’ en vida m’ha dada.
Joan, tu véns a ruixades;
te’n pren com es calabruix:
me pensava, de vegades,
que no tornaries pus.
Mal caigués d’un penyal, baix,
a s’avenc de Femenia,
i si caigués a migdia,
a sol post no fos a baix!
Tradicionari de Mallorca
