No te vui donar avantatge
perque sé que de mi et rius;
tan possible és lo que dius
com fer un nuu a s’oratge.
Viudeta desgraciada,
vos heu tornada casar.
’Xau fer, que no mancarà
qui us faci morir assotada!
Dins es clot de Camarata
hi tenc posada s’amor;
festeig per un finestró,
i en no esser-hi, companyó,
tenc una pena que em mata.