A Inca cada dijous
hi van ets homos sabuts;
allà treuen comptes nous:
blat a vint-i-quatre sous,
dotze sous de tres amuds.
Assuquí són dues passes,
bona lluna i bon camí;
però si les planys per mi,
no t’agraesc que les faces.
Pensau-hi primer, garrida,
i llavò es sí ja dareu;
no vos ne penedireu
de ca vostra haver sortida.