Ara ve vent de mestral;
l’haurem de fer tornar arrere.
Na Margalida i En Pere
festegen dins es corral.
De la flor surten espines;
de les espines, la flor;
i ses parauletes fines,
per tu, surten del meu cor.
Garrida, qui carro mena,
d’un traidor va acompanyat:
si l’enquantra descuidat,
o bé el mata o l’espenya.