Sa meva al•lota té pressa.
Veiam si la’m robaran!
¿No veis En Pere-Juan
de quin modo la’m confessa?

Un temps sa veinada em deia:
“En Tal te comana molt”.
I ara s’ha girat es solc,
cada qual per ell peleia.

Carta, vés-te’n i fé via:
a Sa Canova has d’anar;
tan prest com seràs allà,
les donaràs es bon dia:
En Jaume Ferrer l’envia
de sa set que va passar.