-¿A on són les estidores?
-A ca’s ferreret.
-Vés-les a dur.
-Està tancadet.
-¿A on és el senyor?
-A pintar un gall.
-¿De quines colors?
-Xutxurumbeo! xutxurumbeo!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
49
III
Aquest es diu el “joc de xutxurumbeo”. Els nins fan una rotlada donant-se les mans.
El qui comanda; pregunta; i els altres contesten tots a la una. En dir “xutxurumbeo; xutxurumbeo!; vénguen crits; rialles i bots!
Es meu guerrer té cavall,
animal de fantasia,
i jo no n’hi donaria,
un dia de bona fira,
a tot estirar, un real.
Ara sí que hi som caigut,
al carrer de l’Amargura;
ja no hi ha cap criatura
que no em deman què he tengut.
En es Bosc per cosa grossa
molta remor vaig sentir.
El comprà es de son marí
i llavò es deCarrossa,
i enc que tenguen molta força,
’ximateix vos ho vui dir.
En Sua per instructor,
En Jardí per testimoni;
qui ho fos dit de l’amo Antoni
que d’es Bosc fos es senyor!