Penjoi penjava,
la falda em tocava;
en la mà el tenia
i amb la boca el dia.
El rosari.
Oh parei desgraciat
en fer-me tocar dins s’era!
L’amo diu que don llendera,
que ja en duran de Ciutat.
¿A on són aquells bons temps
que vós i o mos donàvem,
quan vós i jo festejàvem,
mentres ara hem d’estar ausents?