Tot lo dia sent cantar
dones que cuien oliva,
i una veu m’encativa
d’una Bàrbara que hi ha.
S’hi han posat de deveres,
a fer-mos mudar es bé!
Jo primer consentiré
que me duguen p’es carrer
amb ciris i atxes enceses.
Si no estava encadarnada,
prendríeu pler de sentir
sa meva veu resplendir
darrera aquesta murada.