Si tu dius que em fan femer,
jo no he de menester metge.
Ja tens tu més mala petja:
que sa teva, perque és lletja,
encara els ha de refer!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
300
II
Un dia que feia sol
jo vaig fer una berenada
d’una formiga torrada
i un cervell de caragol.
Una setmana a Deià
i s’altra devers Ciutat,
s’estiu me serà passat
sense porer festejar.
També diuen / que és la seva mare
d’hermosura rara,
color morenez.
També diuen / que el Bon Jesuset
és just com sa mare,
de lo més guapet.
També diuen / que Sant Josepet
feia sa riaia / tremolant de fred.
També diuen / que tots els pastors
li regalen mel, / brossat i capons.
També diuen / que un de petitó
li dugué un gallet
i un niaró.
també diuen / que un pastoret
li ha duites figues
i un brossadet.
Jo he emportat,
Reina soberana,
un vellet de llana
d’es meu ramadet.
Jo he emportat,
rigues o no rigues,
un platet de figues
d’es meu sequeret.
Jo he emportat,
oh Reina del cel,
un bòtil de mel
d’es meu beieret.
Jo he emportat,
oh Bon Jesuset,
anous I castanyes,
panses de s’hortet.
Jo he emportat,
per Vós, Jesuset,
un paneret d’ous
del gallineret.
Ala, pastorets,
bots i cabrioles,
sonant castanyoles
i tamborinets.