Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.
Ses dones de Llucmajor
totes duen marinera
i tenen part a sa bandera
que han brodada p’es rector.
Madò Catalina,
¿què feis com campau?
Si no la’m donau,
la vos robaré,
i la me’n duré
allà an el palau
i la vestiré
de vermei i blau.
O la me’n duré
a la Galilea,
i la vestiré
de pell de monea.