-Es pescar i no dur moca
és ofici de gandul.
En Toni Grau, tan berul,
consent espenyar-se es cul
rossegant per dalt ses roques.
-Jo en tenc molta sense dur,
de roba, una caixada,
i em ve d’una pescada
que vaig fer una vegada
i no l’he dita a ningú;
no som com és ara tu,
que en tens poca i foradada.
Estimat, això es formal:
estiraré si tu estires:
si vols coques de Nadal,
posa llevat per ses fires.
-Un abre borrer mereix
de sa terra arrancar-ló,
perque xupa sa llecor
an aquell que produeix.
-Bernat, aquesta ja em basta:
casi m’has tocat es lleu.
Lo que m’has dit no em sap greu,
perque a la vinya de Déu
hi ha ceps de tota casta..