-Es pescar i no dur moca
és ofici de gandul.
En Toni Grau, tan berul,
consent espenyar-se es cul
rossegant per dalt ses roques.
-Jo en tenc molta sense dur,
de roba, una caixada,
i em ve d’una pescada
que vaig fer una vegada
i no l’he dita a ningú;
no som com és ara tu,
que en tens poca i foradada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pescadors
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
189
Volum
III
Altres cançons relacionades
Vostè predicant digué
que havien de beure poc.
¿Que és perque no entèn es joc,
o no sap que hem de fer lloc
per posar es de l’any qui ve?
En Betlem, Verge Maria,
aqueis goigs vos cantarem;
eixes pasqües celebrem
amb gràcia i amb alegria.
Sant Josep s’aixeca a l’auba,
a l’auba del dematí;
fa una flamaradeta
d’un brotet de romaní.
Com la té ben enceseta,
hi posa sucre i canyella
per contentar lo Minyó.
El Minyó no vol callar
en braços ni en cadira;
només que vol descansar
en los braços de Maria.
Novia, no estigueu trista;
menjau si voleu menjar,
que una nit heu de passar
que mai vos hi sereu vista.
Tradicionari de Mallorca
