Vostre pare és el roser,
vostra mare la roseta;
i vós, guilant poncelleta,
qualque dia us coiré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Arbres i arbusts (Plantes), Aspiracions i somnis, Clan familiar, Desig, Erotisme velat, Floretes, Flors
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
866
Volum
I
Núm de pàgina
80
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Si jo amb sa vista pogués
aplanar puigs i murteres,
uiastres i oliveres,
bona amor, sols que vos ves!
Tradicionari de Mallorca
