La pobra garbaionera
tot l’any li fan ets entorns:
d’estiu li cuien ses paumes,
i d’hivern es garbaions.
A Son Fangos, que són molts,
feis-los fer bona pesada:
es cap i sa renyonada
i la mitat d’es potons.
Vida trista, vida trista,
vida trista passaré.
M’han dit que en es meu carrer
han posat guarda de vista.