Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Deixa fer, estimadeta,
que tu la m’has de pagar
perque no em volgueres dar
es cinc dits de sa mà dreta.
Jo tenc bauba sa mà esquerra
i sa dreta que bo hi fa.
Jo me’n niria a escaufar
dins sa cuina de Son Serra.