Que és d'enfora i lluny d'ací
el qui alegria em pot dar!
Que fa de mal esperar
el qui no ha de venir!
A sa garriga n’hi ha,
d’herba que es diu sua-sana.
Homo que no arriba a cana,
al•lota, deixa’l anar!
He mirat es Puig de Randa
i es ruquet qualca de tot;
porem fer via, d’un bot,
i vamos a la baranda.