Vós sou aquell que em privau
ses meves alegrietes;
de lluny me feis manballetes,
i com som prop, no em mirau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Alegria, Passió i enamorament, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1936
Volum
I
Núm de pàgina
116
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Clavell, des que estic ausent
departat de ta persona
a dins el cor sent una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirrona?
Des que t’he deixat, amor,
no som tenguda alegria
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.
Tradicionari de Mallorca
