Jo som amic d’En Daiò
i puc ’nar per onsevuia.
I si el dimoni el se’n duia,
no diria: ’Xa fer això!
Aquesta jove d’Artà,
que n’és de guapa i curreta!
Duia llenya de sa pleta
per dur son pare a cremar.
Oh capellà, capellà!
Encara em parla de gloses?
Faça via a dir-me coses,
que, com voldrà, no podrà.