En Pere té dues nines,
les té damunt es reol,
i les penja un picarol,
diu: -Qüec, qüec, que no m’afines!
Jo me’n pren com lo bellveure
que de l’aire està privat.
Deis que estau enamorat,
i mai me veniu a veure.
Direu a sa meva dona
que per ara no em va mal:
faç feina dins Son Vidal
i guany deu sous de jornal,
veinat de sa síni’ bona.