Mirau què m’han perposat:
que vaig de dones casades.
Ses taronges, copejades,
a mi mai m’han agradat.

- Bon vespre, estimat garrit!
¿Què t’ha passat anit,
que véns tan vespre?
-Bona nit, rosa encarnada!
¿què t’ha passat anit,
que et trob tan esmolada?.

El qui pensa no morir,
viu errat i se n’engana;
la Mort hi passa plana,
i amb dos cops de campana
d’aquest món hem de sortir.