Un mul vei s’assoleiava
vora ses coves d’Artà
i Napoleon hi va anar
carregat d’herba cuquera
que havia fet damunt s’era
un matí de juriol
antes de pondre-se es sol
per devers Cala Figuera.
Aquesta de Son Amer,
vol que li diguin senyora.
Du postetes a sa coa
perque s’enrodilli bé.
Un pobre roter la passa
tant de dia com de nit:
berena de pa florit,
es migdia de rostit,
beu aigo roja de bassa.