Un homo vei qui se casa
amb una al•lota garrida,
sempre la té divertida
p’es veinats de fora casa.
Bon Jesús, que sou de bo!
I la gent, que és de dolenta!
Si pensaven en Vós sempre,
no dirien mal de jo.
Tot lo dia t’he mirada:
mà a costat, ansa de gerra.
I l’amo no t’ha llogada
per fer ombra a sa terra.