Vós sou Toni i jo Tonina:
tots dos feim festa d’un sant.
D’es mal que jo vaig penant,
vós teniu la medecina.
N’Antonina, que en té tretze,
ja no la mira ningú;
així te’ prendrà a tu,
que tenies tanta pressa.
Sant Francesc, de Déu sirvent,
dins un forn de calç entràreu
i ses pedres reforçàreu
que en terra anaven caiguent.