La pobra garbaionera
tot l’any li fan ets entorns:
d’estiu li cuien ses paumes,
i d’hivern es garbaions.
Carta, ves-te’n i no esperes
ningú que tenga es pas curt;
fé es joc d’es cavall que surt
en es Born a fer carreres.
Quin solei tan emplomat
cau damunt s’esquena meva!
Bartomeu, damunt sa teva,
Déu, ¿que se n'és descuidat?