Sainies de plenitud
dues cada mes me’n dava,
i mu mare se pensava
que era sang que m’ofegava,
i era que jo ja n’estava
de sa teva amor vençut.

Ets estudiants de Cura,
de lletra no n’aprendran,
perque tots davallaran
a veure vostra hermosura.

Llecènci’ de mi ja tens
per anar allà on voldràs;
allà on te trobaràs,
a Déu t’has d’encomanar.