Jo em pensava tornar loca
quan s’estimat badaià;
llavò vaig considerar
que una perhom mos ne toca.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Bogeria, Destí, Mort, Passió i enamorament, Pèrdua i dol
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
667
Volum
I
Núm de pàgina
43
Altres cançons relacionades
David va ser qui amb pedrades
arrendigué Goliat.
Jo visc en temoritat:
com prou hauré peleat,
¿que hauré peleat debades?
Perque de dones ingrades
tot lo món n’està poblat.
Si us torbau una setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
la mar qui per terra frega
de lluny fa lluir es sol.
Tradicionari de Mallorca
