Un caragol se’n va anar
a fer sa volta d’Espanya:
duia damunt cada banya
nou mil quintars de safrà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Santanyí
Núm de glosa
365
Volum
II
Altres cançons relacionades
S’al•lota un dia em va dir
que qui trenca es vidre, el paga.
Quina beguda tan agra
per un qui l’ha de sofrir!
-Sa corda que hi vaig posar,
ara no la hi he trobada.
Pens si la m’han manllevada
a llivell de no tornar.
-¿No sabeu que vos la féreu,
a on la vàreu posar?
Que la deguéreu deixar
a ca vostra, com venguéreu.
-Un bon ventai m’heu pegat!
No és massa bo de sofrir:
vós casi veniu a dir
que jo devia estar gat.
En trobar-me jo oprimit,
peg de sa cos an es cap,
i si un tal hagués estat,
no seria es primer pic.
En es Cap Enderrocat
es sabaters hi fan feina,
no saben manejar s’eina
ni es fil encerolat
Tradicionari de Mallorca
