Voldria esser es forreiat
de sa porta d’es quarter,
i veuria lo meu bé
com va vestit de soldat.
Ai, ai, ai! –cridàveu vós
com vos tenien en mans;
par que fósseu llebretona
perseguida de los cans.
Sa lluna encara no és posta;
si alç es cap, la veuré.
Jo cant enmig d’es carrer,
bona amor, davant ca vostra.