Som s’homo més venturós
que pugui haver-hi a Mallorca,
perque tenc sa dona xorca
i no se conhorta amb dos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Befa, Ironia, Matrimoni
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4943
Volum
I
Núm de pàgina
287
Altres cançons relacionades
Tant sa mare com sa fia
tenen es seny a adobar:
si me dassen a triar,
jo no sé quina prendria!
Veig sa mare, veig sa fia:
ben mirat, ben poc hi ha.
Si em donaven a triar,
no sé quala agafaria;
pens que més m’estimaria
de buit haver-me’n d’anar!
Tu venies a sa casa
com enamorat volgut.
Jo et tenia entretengut
perque havia d’anar a Lluc;
passava falta d’un ruc,
i tu me servires d’ase.
Tradicionari de Mallorca
