Som s’homo més venturós
que pugui haver-hi a Mallorca,
perque tenc sa dona xorca
i no se conhorta amb dos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Befa, Ironia, Matrimoni
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4943
Volum
I
Núm de pàgina
287
Altres cançons relacionades
Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!
-¿Aineta, vols esser meva?
Aineta, digues que sí:
faràs sa feina per mí,
’niràs a menjar a ca teva.
Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
Tradicionari de Mallorca
