Un dia, posta de sol,
vaig anar a ca N’Amador
i vaig veure a un racó
formes, bitzego i cerol.
A sa meva enamorada
jo la miraré de lluny
perque m’ha dit que plorava
s’oli que cremava es llum.
Margalida, si no em vols,
al món renunciaré.
¿Saps a on me n’aniré?
Damunt un puig, i viuré
de banyes de caragols.