Altres cançons relacionades
Ses darreres que tenia
si era molt lluny Ciutat!
I des que hi tenc s’estimat,
hi pens de nit i de dia.
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Tradicionari de Mallorca
