S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.

- Terroleta, ¿d’on veniu?
- D’aquelles parts tan estranyes:
jo vénc d’aquelles muntanyes
d’allà on teniu es niu.

Vet aquí ses claus de s´hort:
a dins s’hort hi ha un pi;
damunt es pi, una teula;
damunt sa teula, una reura;
damunt es reuró, una mèrlera
que en es coll hi té una perla
i en es bec un falcó.
M’has de dir s’intenció:
anit, ¿ambe qui vols jeure?