Gràcies vos don de ses flors,
de ses ’gostenques també;
vos dic, Bartomeu, Maria,
que estigueu bé l’any qui bé.
Quan me veus, tanques sa porta
per donar-me més tristor.
Deixa obert es finestró,
que mon cor se n’aconhorta.
El qui no sembra, no cui,
ni escampa sa llavor.
I jo, da sa teva amor,
no en tenc, ni en desig, ni en vui.