Com jo veig que es sol se pon
i que ja ha finit es dia!
Ausent de vós, vida mia,
he campat, i Déu sap com.
Cada dia surt es sol;
tant surt per jo com per tu;
ell no se pon per ningú,
se pon perque Déu ho vol.
Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat.
Hi ha un banc tan ben parat,
i enmig seuen ses donzelles.