Voldria me dassen noves a Petra què s’hi deu fer. I jo, en aquest garrover, me consol coint garroves.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Garrovers
Felanitx
97
II
Es vespre veuré Na Banya, sa fia de s’estanyer, i si no la veig, prendré, com un bandejat, muntanya.
Com jo era gallaroto, duia floc en es capell; ara ja som tornat vei i es meu cavall ja no trota.
Estic ferit de s’amor que tenc a Na Margalida. Poques vegades me crida, i com me crida, és pitjor.
