Vola, vola, rossinyol, tintana amorosa,
Déu te do llarga volada, tintana, amorosa, amada!
Ja diràs a mos parents, que mon pare m’hacasada,
i m’ha casada amb un vell, amb un vell barba gelada.
Ha set anys que estic amb ell i no el m’he mirat de cara,
més que un dia de descuit en el replà de l’escala,
i tenia un ull tort i l’altre que li penjava.
Tan prest li vaig demanar unes faldetes de gala
i un mantell de gira-sol, cosit a la catalana,
quan, enfadat, me digué, me va dir auqestes paraules:
-¿Com parlau, Ciciliana, com parlau tan llargament?
A casa dels vostres pares, dúieu els vestits dolents,
i aquí los portau de seda, de brocat , d’or i d’argent.
-Val més estar a ca mos pares i portar els vestits dolents,
que estar aquí amb la veiura! Oh, gran cosa és el jovent!
-¿Com parlau, Ciciliana, com parlau tan llargament?
A casa dels vostres pares, menjàveu el pa tenent,
i el menjau aquí de xeixa,pastat en ribells d’argent.
-Val més estar a ca mos pares i menjar el pa tenent,
que aquí que el menj de xeixa, pastat en ribells d’argent!
-¿Com parlau, Ciciliana, com parlau tan llargament?
A casa dels vostres pares, rossegàveu per los fems
i aquí anau de cambra en cambra i trepitjau or i argent.
-Val més estar a ca mos pares i rossegar per los fems
que estar aquí amb la veiura! Oh, gran cosa és el jovent!
-¿Com parlau, Ciciliana, com parlau tan llargament?
a casa dels vostres pares, ’nàveu a missa corrents,
i aquí hi anau en calessa tota guarnida d’argent.
-Val més estar a ca mos pares i anar a missa corrents,
que estar aquí amb la veiura! Oh, gran cosa és el jovent!
-¿Com parlau, Ciciliana, com parlau tan llargament?
A casa dels vostres pares, no acabàveu sa talent,
i aquí estau farta, senyora, i teniu nobles parents.
-Val més estar a ca mos pares, sofrir fam, sofrir talent,
que afartar-me de veiura! Oh, gran cosa és el jovent!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esposa dissortada
Poble
Pollença
Rima
Assonant
Núm de glosa
60
Volum
IV
Altres cançons relacionades
-¿Voleu que vos cont un pas
que n’és de riure
i el vaig voler escriure
per més record?
Jo havia carregat fort
de suc de parra;
quasi vaig fer botifarra,
segons vaig veure.
Ara, voltros, ¿voleu creure
que vaig dormir
del vespre fins al matí,
de costellam o d’esquena,
sols no sé com?
I me cridava tothom,
i jo callava,
i la gent qui se pensava
que tenia, en el cor, gota,
i em deien: no té en el cor gota,
perque estaria blanc,
i està vermei com la sang.
Això es vi i aigordent
que s’ha tragada.
No li entrarà la neu,
perque és com una rabassa
qui no es pot moure.
’Sent així, se posa a ploure:
la gent fugí.
I un amic meu me va dir:
-Amic meu, ¿què fas aquí,
que tot te remuiaràs?
I m’agafa per un braç
i ja estic dret,
i, com pegava a un banc,
l’altre ja hi era,
i la dona damunt l’era
qui me cridaav:
-Ah, porc! ah, animalot!
¿Què és lo que ha sfet?
-He begut llet
i m’ha feta mal.
-No som jo tan malanada
queno conega
si duis de blanc o de negre
per damunt vós.
Mirau això de taques
i de brutor
per damunt vós.
S’aigo de sa Font Coberta
cura de mal de ventrei.
Ses fadrines de Consei
duen faves a l’oferta.
A ca meva hi tenc un moix
que se viu esquena dreta.
S’estima més sobrassada
que pebres de cirereta.
Tradicionari de Mallorca
