El rei per guardes té torres
a sa vorera de mar.
Voldria sebre què hi ha
dins es cor de ses persones.
Dins mon cor patesc dolor
i en patesc de nit i dia
d’ençà que Na Catalina
se n’és anada a Alaró.
Si jo en es portal sortia
i ma vista descobria
que venguésseu aviat,
oh mirai meu estimat,
que t’enyor i t’he enyorat
aquest temps que has estat
’partat de ma companyia!
No s’és post es sol cap dia
que en tu no haja pensat,
que non t’haja comanat
a Cristo sagramentat,
també a la Verge Maria.