Pos sa mà a’s foc i no em crem;
tot n’és causa voler bé.
Cossiol i claveller,
jo tot ho guard p’En Guiem.

¿De ses primeres amors,
mu mare, em voleu privar?
Un abre que vaig sembrar,
¿ara el me voleu taiar,
que veis que va poderós?

Això és son pare,
això és sa mare,
aquest demana pa,
aquest diu que no n’hi ha,
i això és sa porcelleta
que demà hem de matar
i fara nyic, nyic, nyic, nyic!