Ses joves de Vilafranca,
quan no tenen res que fer,
se’n van a un garrover
a engronsar-se a una branca.
Diuen que han de fer soldats.
Voldria fessen soldades!
Ses que estan enamorades,
‘nirien acompanyades
amb sos seus enamorats.
Molt havia que em pregaves:
-¿Per què no véns, algaidí?-
Llavò, com vaig esser-hí,
traidora, de mi et burlaves.