D’aquell ramell, bona amor,
que de part meva reberes,
jo supòs que te’n rigueres
perquè hi ‘via bofegueres
i fermat amb un cordó.
Sa meva dona voldria
que begués i no menjàs,
ni tampoc que no fumàs.
Veiam qui és encapaç
de poder fer aqueixa vida!
Per veure si avençaria
nou pams de terra per baix.
Ses joves de Vilafranca,
quan no tenen res que fer,
se’n van a un garrover
a engronsar-se a una branca.