Altres cançons relacionades
Ets enamorats
per voltros ploraven,
ells ja se trobaven
morts, desesperats.
No temeu, fadrines:
en estar trempats,
passareu es dies
sense maldecaps.
-Vaja, caminau-
va dir sa marxanda.
-No em toqueu sa randa
que la’m mastegau.
Com som, que me casaria
amb un homo que no hi ves,
i li prendria es doblers
i llavò li fuguria.
Tradicionari de Mallorca
