Veiès a mi què em seria,
d’ets ossos donar-te es moll!
Per ses dones me degoll!
Per tu em taiaria es coll:
es meu, no: es de sa camia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Puigpunyent
Camp Semàntic
Amor, Festeig, Indumentària i estètica, Ironia, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
5
Núm de glosa
5064
Volum
I
Núm de pàgina
294
Altres cançons relacionades
Ja diràs a lo meu bé,
que n’és a fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mon pare m’ho comporta,
vestida de mariner.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Garrida, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
i sa primera endiana
que duga serà per vós.
Tradicionari de Mallorca
