Val molt més anar a matances
o a casa que fan bunyols
que anar darrere bergantes
carregades de perols.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Son Servera
Dolor i plany, Elaboracions culinàries, Festeig, Ironia, La casa, Matances
7a7b7a7b
Mixta
4
5059
I
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Jo cada dia dejun,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar,
perquè tenc s’estimat lluny.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!