En es Mercat
hi ha brossat.
Tothom que hi va,
l’ha de tastar.
Bruixa manduixa,
jo t’he de matar.

Tonina, cara de lliri,
oh poncella de roser,
si et cases amb so cerer
hauràs d’aprendre de fer
candeles i qualque ciri.

S’amor d’es temps d’es segar,
molts me deien que era mala;
jo que d’això me burlava,
Déu m’ha volguda pagar.