Una fadrina, com planxa, amb quin goig deu estar, com veu que s’ha de casar amb don Quixot de la Manxa!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Planxar
Pollença
108
II
Tots es nius de bijoquera los solen fer per dins mar, però qualcuna n’hi ha que cria en es rotlos d’era.
Ses al•lotes me diuen que som polissó: jo les rob ses guyes damunt es gipó.
¿Darrere l’amor anau, darrere l’amor que mata, i no veis mos uis, ingrata? Ingrata, ¿per què plorau?
