A sa Costa son bajans
però són mals d’enganar;
per anar-hi a festejar
han de posar es peus ben plans.
Totes ses meves quimeres
eren de menjar brossat,
que ja vénc assaciat
d’obrir tantes de barreres.
Ai, ai, ai, Catalineta,
que tu la m’has de pagar,
perque no em volgueres dar
es cinc dits de sa mà dreta!