Ja no hi ha més mala cosa
que un servidor avorrit:
com més fa, manco agraït;
per lluny que es faça, fa nosa.
En no tenir-me, em desitges,
i si em tens, ja no me vols;
m’has mester per coure cols
i et faç nosa dins ses sitges.
El foc.
Com te vares presentar
en aquella esclavitud,
¿saps què hauries merescut?
Que jo no et tornàs mirar!
-¿Saps per què em vaig assentar?
Per estar un poc millor.
Maria, sa teva amor
a la mort m’ha d’arribar.