Sa meva dona m’enyora;
no vol que estiga llogat.
Ella jeu a llit parat
i jo damunt empredrat
de davall sa menjadora.
Na Borges, que vol dir “torre”
en llengo de’n temps primer,
no té torre ni torrer,
sinó, ran d’es sementer,
pins i mates qui fan borra.
Joan, tu véns a ruixades;
te’n pren com es calabruix:
me pensava, de vegades,
que no tornaries pus.