Qui té cames, que les trega;
es redol hem d’acabar.
El qui no pot, que s’ajega,
i al manco reposarà.

Ell no hi ha res com sa lluna,
en sa nit, per dar claror;
ni estel amb més resplendor
com es sol devers la una.
A Algaida n’és gent comuna,
n’és més fina a Llucmajor;
a Muntanya, es bon carbó,
i, a Lluc, s’aigo més fina.
D’estiu, com un hi arriba,
prompte està descalorat.
Solleric oli cimat,
a Consei es bon calçat,
a Maó es bon tabac,
i Binissalem bon vi.
Un homo, en anar-hí,
hi pot aplegar un bon gat!
A Artà s’hi sol fer bon drap,
i a Sa Pobla, cànyom bo;
gerretes, a Manacor,
de grans i de més petites,
i ses dones que fan pipes,
tothom a s’ofici seu.
I ses monges a Sineu,
i ses taronges a Sóller;
també s’hi fa qualque polla
i fadrí avivorat.
Un jove, quan ve cansat,
ballaria una mateixa.
A una polla com aqueixa,
un pollastre li fa aleta.
Es curros, a Sa Vileta,
i a Andratx es garbaions.
A l’Horta es carabassons,
col-floris amb bona pinya.
A Ciutat, peix de bastina
per canonges i senyors,
cavallers i regidors
i los demés empleats
que en solen esser afectats
Missèrs i procuradors,
pares, mares i doctors,
teniu la gent enfeinada,
que ara ve sa temporada
que el Govern fa posar el bou.
Durem peix a Son Alou
i la gent tendrà baldor.
I com la mar fa remor,
els bous pesquen vent en popa.
I si qualque pic li topa,
’gafa peix a trompetons.
Per bugada i bugadons,
a sa “Fonda d’es Vapor”;
cap amunt per ses Maimones,
’nirem an Es Mercadal;
per menjar tant peix com carn,
allà són bons tots es dies.
No entregueu ses pagesies
no esser per roses florides
o per clavell encarnat.
Escoltau, l’amo En Bernat;
si anau d’un clavell daurat,
només vos ne diré una:
qui vol la seva ventura,
que no deix aquell qui és nat
aquell jardí apreciat
que habita dins Sa Comuna.

Vós teniu l’aigo embassada
bona amor, i no en regareu,
perque a mi no l’am fareu
que no la m’haja pensada.